NOMS: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní. Tinya. Occità:Erbo dóu canebe, Péu-de-lin, Rasco. Castellà : Cabellos de Nuestro Señor. Cabellos de tomillo. Epitimo. Gallego:Gorga. Pelos de raposo. Portuguès:Cabelos. Linho-de-cuco. Èuscara:Kuskul. Tiña. Txortorri. Italià: Cuscuta epitimo. Barba di capuccini. Francès: Cuscute du Thym. Petite Cuscute. Anglès: Clover Dodder. Alemany: Quendel-Seide. Thymian-Seide. Neerlandès: Klein Warkruid.
 |
| Glomèruls amb flors molt petites (4-5 mm) |
SINÒNIMS: Cuscuta ericae Senn.; Cuscuta coriariae Senn.; Cuscuta alba Presl.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Paràsita d’altres plantes herbàcies o fruticoses xeromorfes com les del gènere Teucrium o Thymus, entre altres. En aquestes imatges sobre Satureja montana. Fins els 1900 metres d’altitud.
 |
| Cabellets sobre herba d'olives (Satureja montana) |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: Com planta paràsita no necessita clorofil·la i, per tant, no té fulles ni tiges verdes. Forma una xarxa de filaments llisos i vermells sobre la planta hoste, de fins 40 cm, a la qual s’uneix mitjançant haustoris caulinars.
Fulles imperceptibles, reduïdes a esquames sense clorofil·la de distribució alterna.
+L.+IMG_0086.jpg) |
| Corol·la urceolada amb cinc lòbuls |
Flors de 4-5 mm, hermafrodites i pentàmeres agrupades en glomèruls densos. Calze campanulat, amb els sèpals soldats, amb lòbuls aguts, persistent durant la fructificació. Corol·la urceolada, de color blanc o rogenc, amb cinc lòbuls. Androceu amb 4-5 estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb dos estils acabats en dos estigmes Floreix d’abril fins a setembre
 |
| Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula globosa i dehiscent a la base amb 2-4 llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Haustoriés un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste. En les plantes vasculars és tracta d'una arrel modificada, com és el cas dels frares del gènere Orobanche, o pot tindre origen caulinar com en el cas de la Cuscuta.
Les llavors de Cuscutagerminades sense un hoste, es mantenen com a planta verda, però només per un màxim de 10 dies de germinada, després moren. Com tota planta acabada de néixer, la seva alimentació depèn dels cotilèdons per alimentar-se. Després que la Cuscuta ataca a una altra planta, s'enrosca en ella, i si el hoste parasitat l'alimenta bé, la Cuscuta produeix haustoris que s'insereixen en el sistema vascular del parasitat. Aleshores, les arrels originals de la Cuscuta moren.
+L.+IMG_0314.jpg) |
| Haustori caulinar de Cuscuta |
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com laxant, diürètica i carminativa, per tractar flatulències, trastorns biliars o intoxicacions. En cataplasmes també s’ha usat com cicatritzant i antisèptic.
SABIES QUE... el genèric Cuscuta deriva de l’àrab "kúshuth", que era el nom que rebia aquesta planta, citat en el “Umdat al-tabit”, escrit en el segle XI pel botànic Abdul Jayr.
El nom de l’espècie, epithymum, ve del grec “epi”, que significa en, sobre, i “thymus”¸que significa timó, és a dir, que creix sobre el timó.
FamíliaConvolvulaceae