NOMS: Blat bord. Blat de perdiu. Blat del diable. Civadeta. Traiguera. Castellà: Rompesacos. Trigo montesino. Trigo silvestre. Èuscara: Herrikia. Olo-soilquia. Occità:Blat del diable, Espangassat, Trauca-sac. Portuguès:trigo de perdiz. Italià: Cerere comune. Gramigna stellata. Francès:Égilope ovale, Égilope à inflorescence ovale. Anglès: Ovate goat grass. Geniculate Goatgrass. Alemany: Eiförmiger Walch. Geknieter Walch.
 |
| Flors en espiga curta |
SINÒNIMS: Aegilops ovata [L.]; Triticumvagans (Jord. & Fourr.) Greuter
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brometalia. Taeniathero-Aegilopion.Vores de camins, prats i erms ruderals secs. Fins els 1500 metres d’altitud
 |
| Tiges erectes amb nucs |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada, pilosa o glabrescent, amb tiges que es torcen a la base (d’ací el nom de geniculata) i formen motes.
 |
| Fulles curtes amb pèls |
Fulles linears lanceolades de 3-10 cm de llargària, piloses, amb beina llarga i lígula amb pèls.
 |
| Llargues arestes |
Flors en espiga molt curta (1-3 cm sense contar les arestes) amb 2-4 espícules ventrudes amb 3-6 flors; gluma de l’espícula amb nervis verds i 3-5 arestes llargues d’angle molt obert; la lemma també amb arestes. Flors amb tres estams i estigama a l’interior de la glumel·la. L’espícula terminal estèril. Floreix de maig a juliol
 |
| Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi semiovoidea de fins 7 mm i comestible
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha consens en admetre que els blats moderns deriven d’hibridacions antigues entre els Triticumsilvestres i espècies estepàries d’Aegilopsde l’Orient Mitjà. En comparació amb llurs avantpassats silvestres, els cereals es caracteritzen per produir un nombre de cariopsi més elevat (característica dels Triticum) i de mida major (com els Aegilops).
USOS I PROPIETATS: El cultiu es va abandonar després de l’Edat Mitjana, substituït per cereals més refinats. En l’actualitat és considerada una mala herba.
 |
| Lígula amb pèls |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aegilopsve del grec "αιγιλωψ aigilops" una mala herba que infestava la civada farratgera, esmentada per Plini.
L’epítet específic geniculataderiva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.
Les espècies del gènere Aegilopssón les avantpassades naturals dels actuals forments, pertanyents al gènere Triticum, que va acompanyar la colonització humana de les riberes de la Mebiterrània.
Les llargues arestes s’endureixen en assecar-se i traspassen els teixits dels sacs, raó per la qual rep el nom comú en castellà de “rompesacos”. El nom comú en català, traiguera, ve del llatí (herba) triticaria “herba com blat”, derivat de triticum 'blat'.
Aegilops geniculata va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicada en Botanische Abhandlungen 45. 1787.
FamíliaGramineae (Poaceae)