NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès:Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.
Inflorescències en espiga densa |
SINÒNIMS: Hordeumleporinum Link
Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp. murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud
Herba amb tiges fasciculades |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.
Fulles linears planes, poc piloses |
Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.
Espiguetes amb tres flors |
Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera
Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espigaés una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago)i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.
Ací podem veure la lígula i l'aurícula |
USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.
No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.
Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.
FamíliaGramineae (Poaceae)