NOMS: Traspic perfoliat. Occità: Moucelet. Castellà : Mostacilla brava. Telaspio menor. Italià: Erba-storna perfogliata. Francès: Monnoyère à feuilles embrassantes. Tabouret perfolié.Anglès: Thoroughwort Pennycress. Perfoliate Pennycress. Alemany: Durchwachsenblättriges Hellerkraut. Stengelumfassendes Täschelkraut. Neerlandès: Doorgroeide Boerenkers.
 |
| Inflorescències en raïm |
SINÒNIMS: Thlaspi rotundifolium Tineo; Thlaspi neglectum Crép.; Microthlaspi perfoliatum subsp. perfoliatum;
Dos varietats: la var perfoliatum,que és la més abundant, i la var rotundifolium.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Arvense o ruderal, es cria en conreus de secà, pedregars i penyes calcàries. Aquests del pla del Campello de Vallada. Fins els 200 metres d’altitud
 |
| Herba petita, de fins un pam d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i sense pèls (glabra)
 |
| Fulles caulinars amplexicaules |
Fulles inferiors en roseta bassal obovades amb llarg pecíol, i les caulinars tan abraçades a la tija (amplexicaules) que pareix que les travessa. Totes amb el limbe enter o denticulat.
 |
| Flors petites de pètals blancs |
Flors petites, de fins 5-6 mm de diàmetre, en inflorescències en raïm. Flors amb quatre sèpals i quatre pètals lliures i blancs. Estams més curts que els pètals amb anteres grogues. Floreix a l’hivern i la primavera.
 |
| Fruit en silícula aplanada |
Fruit en silícules amb ales que van eixamplant-se cap a l’àpex, bordejades per un nervi gruixut, amb l’estil persistent molt curt
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les silícules són fruits secs pareguts a les síliqües, és a dir, un tipus de fruit sec en càpsulaque quan està madur s'obre en dues valves com el del ravanell (Diplotaxis erucoides (L.) DC.), però de llargada inferior al triple de l’amplada.
USOS I PROPIETATS: No en coneguem cap
SABIES QUE... El genèric Thlapsi ja era emprat per Dioscòrides i Plini per anomenar plantes de la família de les crucíferes com els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.). Dioscòrides diu que deriva del grec “thláo”, que significa trencar, matxucar. En la traducció que fa Laguna diu, referint-se al fruit: “...de figura de un plato, que parece ser machucada, de donde le vino el nombre”.
L’epítet específic perfoliatumsignifica perforada, per les fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.
El Calendari republicà francès va dedicar amb el nom de Thlaspiun dia de l'hivern. Aquest calendari consta de 12 mesos de 30 dies. Cada més, denominat amb fenòmens naturals o agrícoles, té 3 dècades en lloc de setmanes, i cada dia de l’any s’associa, no amb un sant com el calendari gregorià, sinó amb una planta, animal o eina del camp. El dia 21 del mes “Pluviôse” (9 de febrer) era el dia “Thlaspi”.
FamíliaCruciferae (Brassicaceae)