NOMS: Desferracavalls glauc. Ferradura. Herba del ferro. Castellà : Herraduras. Hierba de la herradura. Quebrantaherraduras. Occità: Esparcet jaune, Sèt-arpo. Italià: Sferracavallo glauco. Francès: Fer-à-cheval glauque. Hippocrépide glauque. Anglès: Horseshoe vetch. Alemany: Hufeisenklee.
 |
| Inflorescències en umbel·les axil·lars |
SINÒNIMS: Hippocrepis glauca Ten.; Hippocrepis rossetti Senn.; Hippocrepis scorpioides Benth.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pastures seques, brolles, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades esdevé Hemicriptòfit, és dir, que manté els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta cespitosa glabra o pubescent, ramificada, de tiges ascendents de fins 40 cm d’alçada
 |
| Fulles imparipinnades d'un verd glauc |
Fulles imparipinnades, amb 3-8 parells de folíols obovats o oblongs, sense pèls o amb pèls curts i suaus (pubescent). Estípules lanceolades lliures.
 |
| Estendard groc amb línies rogenques |
Flors en inflorescències en umbel·les axil·lars sobre un llarg peduncle. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la típica estructura papilionada. Calze tubular amb cinc dents. Corol·la groga, amb l’estendard amb línies verticals rogenques i ales més curtes que la carena acuminada. 10 estams diadelfs. Gineceu súper amb un sol estil acabat en estigma discoïdal. Floreix d’abril a juliol
 |
| Llegum papil·lós comprimit |
Fruit en llegum papil·lós comprimit, amb entrants poc acusats separats per àrees rectangulars; segments i granes poc arcuats.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena estams diadelfs quan els filaments estaminals (dels estams) són concrescents (estan units), formant dos grups o fascicles. Un exemple el tenim en les flors papilionades, on és freqüent veure tots els estams units en un fascicle, menys un estam que va sol.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Hippocrepisderiva del grec “ἲππος híppos” que significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum.
L’epítet específic comosaderiva de “coma” que significa pèls, cabell, doncs vàries subespècies són peludes.
La papallona Polyommatus coridons’alimenta d’aquesta espècie.
FamíliaLeguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)