NOMS: Esclafidora apegalosa Castellà: Collejilla de bosque.
Flors en panícula laxa en dicasi |
SINÒNIMS: Sileneitalica subsp. nevadensis(Boiss.) Font Quer; Silene nevadensis Boiss.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És un endemisme ibero-llevantí
HÀBITAT: Erinaceetalia.Rosmarinetalia.Matollars sobre sòl rocós, clarianes de pinars i carrascars. Des de el (100) 300 als 1400 metres d’altitud.
Herba lignificada a la base de fins 50 cm |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemesarran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
Floreix a la primavera |
DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 50 cm d’alçada amb tiges ramificades i lignificades a la base (sufruticosa) ascendents i amb la summitat glandulosa, viscosa.
Fulles inferiors espatulades i en roseta |
Fulles inferiors en roseta amb llarg pecíol i espatulades, les superiors linears.
Corol·la blanca sense lígules corolines |
Flors disposades en panícula laxa, amb flors erectes a l’àpex de rametes en dicasi amb 1-3 flors. Calze claviforme amb 10 nervis, glabre o poc pubèrul i dents amb marge escariós. Corol·la amb cinc pètals blancs amb limbe bipartit, d’ungla eixamplada a la meitat, sense apèndix ligulars (lígules corol·lines). Ovari amb tres estils. Floreix d’abril a juny.
Càpsula ovoide dins el calze persistent |
Fruit en càpsula ovoide amb llavors reniformes
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les flors del gènere Silenees fàcil d’observar que els pètals presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta, disposada en paral·lel a l’eix de la flor i, normalment, dins del calze; i el limbe, ample i estès cap a fora, que forma un angle d’uns 90o amb l’ungla i forma la part vistosa de la corol·la.
Calze amb cinc dents de marge escariós |
USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silenepodria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.
L’epítet específic melliferaderiva de “melli” que significa mel, i “ferre”, portar, és a dir, que porta un nèctar que encanta a les abelles.
FamíliaCaryophyllaceae