NOMS: Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa, Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès:Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià:Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique. Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès:Springkomkommer. Grec:Πικραγκουριά. Εκβάλλιο το ελατήριο.
 |
| Flors masculines en raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Momordica elaterium L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000 metres d’altitud
 |
| Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa lignificada a la base.
 |
| Fulla triangular, de base cordada |
Fulles amb pecíol de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes de pèls aspres al tacte
 |
| Flor femenina amb tres estigmes bífids |
Flors pentàmeres, les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran, entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix des de febrer fins l’octubre
 |
| Fruit en pepònide pèndul |
Fruités una mena de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls híspids, i és dehiscent.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur, el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.
 |
| Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos |
USOS I PROPIETATS: Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la icterícia i com purgant.
És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:Ecballium deriva del grec “ekballein” que significa llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors.
L’epítet específic elateriumfa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors defensen que ve del grec “elatérios”, que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.
És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballiumi l’única cucurbitàcia que no té circells.
Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.
FamíliaCucurbitaceae