Taraxacum officinale Weber et Wiggers

NOMS: Pixallits, Dent de lleó.Camarroja.Angelets, Apagallums, Lletsó d'ase, Pixacà, Queixals de vella. Occità: Lachasson, Pissa-lach, Pissalach, Pissalait, Pisso-chin, Pissocan. Castellà: Achicoria amarga, Amargón, Diente de león, Hocico de puerco, Taraxacón. Èuscara: Galkidea. Pitxacamas. Portuguès: Dente-de-leão. Taraxaco. Francès: Pissenlit à feuilles lisses. Anglès: Common dandelion, Dandelion. Alemany:Rotfrüchtiger Löwenzah. Sandlöwenzahn.

SINÒNIMS: Taraxacum vulgare (Lam.) Schrank; Taraxacum dens-leonis Desf.; Taraxacum retroflexum Lindl.

El gènere Taraxacumté una taxonomia molt complexa.Principio del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Pastures, vores de camins, herbassars, en zones ruralitzades, humides i nitrificades. Fins els 1900 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tija (acaule) amb una  tija florífera (escapus), buida per dins (fistulosa) de poc més d’un pam d’alçada.

Fulles totes en roseta bassal, grans (fins 40 cm), pinnatipartides, amb segments que apunten cap a la base.

Flors en un únic capítol de 3-7 cm de diàmetre, a l’àpex de la tija florífera, amb involucre de varies sèries de bràctees lanceolades, les exteriors girades cap a fora i avall (reflexes). Totes les flors són hermafrodites, pentàmeres i amb un petit tub acabat en una llengüeta groga (lígula) que compon la corol·la. El calze està format per petites peces que formaran el papus. Cinc estams soldats en un tub. Gineceu ínfer. Floreix de gener a novembre.

Fruit en aquenis brunencs amb puntetes curtes (muricats) i papus blanc. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Vàries espècies de Taraxacumprodueixen llavors per apomixis, és a dir, de forma asexual. Aquestes llavors produïdes, sense fertilització ni meiosi, reprodueixen exemplars genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar fresca en les amanides o bullida com a verdura. Les arrels torrades i moltes s’ha emprat com succedani del café, i les poncelles en salmorra, com les tàperes.
La medicina popular li atribueix diverses propietats com purificar la sang, aperitiva i diürètica. També és una planta útil contra el restrenyiment, l'arteriosclerosi i les morenes. La saba lletosa (làtex) s’ha emprat com un remei popular per tractar les berrugues.

És una planta  molt apreciada pels apicultors, doncs l’abundant pol·len i nèctar fa que siga visitat per les abelles mel·líferes, tot i que els jardiners la consideren una mala herba.

És un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de la regió italiana de Liguria.

SABIES QUE... El nom del gènere Taraxacumés un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, o del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere. Segons alguns autors, cap a l’any 1000, el metge àrab Avicena (Ibn Sinâ) va llatinitzar el nom.

L’epítet específic officinalis, significa que és medicinal, i s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Hom diu que si pensem en un desig mentre bufem les llavors, llançant-les al vol, aquest es compleix, a condició que no quede cap llavor.